En aquest post em permetré la llicència de donar lliçons, espero no cremar-me en excés:

Llegeixo a l’Anoia Diari un article sobre l’ús que fan els polítics igualadins de les xarxes locals. Res de nou: el Marc i la seva menció al discurs, en Joan Torras i el seu 2011, n’Aymamí i la seva negativa a Twitter per la limitació de 140 caràcters… fins que he arribat a l’últim paràgraf. El cito textualment que val la pena:

Finalment, Montserrat Mateu, que té facebook des de fa temps, no creu en l’eina i afirma que: ‘Les xarxes socials fomenten l’excés d’informació que tenim actualment i treuen espai a la reflexió personal’. Segons la candidata d’ICV les xarxes socials accentuen ‘la cultura del titular’ i això, afirma Mateu, ‘ens fa anar enrere com a societat’.

Al·lucinant. Només se m’acudeixen tres punts:

1. Les xarxes socials només són una eina de comunicació entre persones i organismes que promouen la comunicació directa, immediata i sense cap filtre. L’excés d’informació el pots tenir en una biblioteca, davant de la televisió o al Timeline del Twitter, és qüestió de saber triar quin canal has de mirar i en quina quantitat.
2. La cultura del titular no l’alimenten les xarxes socials sinó els periodistes, que són qui firmen i titulen les notícies. Els 140 caràcters del Twitter permeten mantenir diàlegs amb molt més contingut que segons quins discursos, és qüestió de provar-ho.
3. Dir que una simple eina “ens fa anar enrere com a societat” és, simplement, que no ha tingut cap interès per conèixer les oportunitats que ofereix la xarxa. Quedar-se amb els arguments en contra extrets d’un #bandaampla no ajuden a construir un debat sobre la idoneïtat o no d’obrir les administracions. El 2.0 no és una moda, és fer públic el funcionament de molts processos que fins ara eren totalment desconeguts, és valorar l’opinió dels ciutadans més d’un cop cada quatre anys. És fer una democràcia més participativa.

Per últim, em sembla molt curiós que algú que no “creu en l’eina” mantingui actiu un perfil al Facebook. Se’n diu coherència.

Avui el PSC ha començat la campanya “El canvi real“, en referència a “Comença el canvi“, de CiU. Consta de 500 tanques publicitàries amb els següents dissenys (PDF) i el corresponent hashtag. Res de nou.

El que m’ha encuriosit i és la raó pel que escric quelcom al blog, és com es manipulen unes dades (objectives, diuen) en aquestes tanques. A més, no se’n cita la font, imprescindible en qualsevol gràfic. Comprovem-ho:

Temps d’esper per a les intervencions quirúrgiques

Els 5,6 mesos d’espera de CiU es representen amb 6 cadires, mentre que els 3,8 mesos del PSC, amb 1. Teòricament i mantenint l’objectivitat de les dades, hi haurien de constar 4 cadires vermelles. De manual…

Hectàrees de regadius

En aquesta tanca es representa les 290.240ha com la meitat de 312.370. 22.130ha que es representen com si fossin 160.000.

Per molt objectives que siguin les dades originals (que no ho dubto, tot i que no es cita cap font), els cartells en cap cas les representen. Una altra oportunitat perduda…

Edició: Com bé em comenta en David Donaire, hi ha cartells que la falta de representativitat beneficia al PSC i d’altres a CiU. Els podeu veure tots a l’enllaç de més amunt.

Espanya a la final del mundial després d’un partit impressionant, digne del millor Barça. Què fan alguns catalans en lloc de felicitar-se de l’èxit dels jugadors dels seu equip?

Copio algunes perles durant i després del partit que s’han dit a Twitter:

Qué curiós. Avui fa més soroll la bassura que el camió…

Si això fos Israel i jo Benjamin Netaniahu avui els meus F-15 i Apaches arrassarien mitja Catalunya sense compassió

PUTA ESPANYA, qui s’apunta a fer neteja de rates als carrers? Vinga va, tinc 3 escopetes!

Puyol botifler #1 de Catalunya.

Si surto al carrer a llançar la brossa acabaré al calabós i acusat d’homicidi múltiple

fugiré al llit.. perquè sinó acabaré per tirar una galleda de salfuman als que hi ha al carrer… després gasolina i un llumí !

Anava a dir que alguns confonen la política amb el futbol, però això ja va més enllà…