Llegeixo a l’Anoia Diari un article sobre l’ús que fan els polítics igualadins de les xarxes locals. Res de nou: el Marc i la seva menció al discurs, en Joan Torras i el seu 2011, n’Aymamí i la seva negativa a Twitter per la limitació de 140 caràcters… fins que he arribat a l’últim paràgraf. El cito textualment que val la pena:

Finalment, Montserrat Mateu, que té facebook des de fa temps, no creu en l’eina i afirma que: ‘Les xarxes socials fomenten l’excés d’informació que tenim actualment i treuen espai a la reflexió personal’. Segons la candidata d’ICV les xarxes socials accentuen ‘la cultura del titular’ i això, afirma Mateu, ‘ens fa anar enrere com a societat’.

Al·lucinant. Només se m’acudeixen tres punts:

1. Les xarxes socials només són una eina de comunicació entre persones i organismes que promouen la comunicació directa, immediata i sense cap filtre. L’excés d’informació el pots tenir en una biblioteca, davant de la televisió o al Timeline del Twitter, és qüestió de saber triar quin canal has de mirar i en quina quantitat.
2. La cultura del titular no l’alimenten les xarxes socials sinó els periodistes, que són qui firmen i titulen les notícies. Els 140 caràcters del Twitter permeten mantenir diàlegs amb molt més contingut que segons quins discursos, és qüestió de provar-ho.
3. Dir que una simple eina “ens fa anar enrere com a societat” és, simplement, que no ha tingut cap interès per conèixer les oportunitats que ofereix la xarxa. Quedar-se amb els arguments en contra extrets d’un #bandaampla no ajuden a construir un debat sobre la idoneïtat o no d’obrir les administracions. El 2.0 no és una moda, és fer públic el funcionament de molts processos que fins ara eren totalment desconeguts, és valorar l’opinió dels ciutadans més d’un cop cada quatre anys. És fer una democràcia més participativa.

Per últim, em sembla molt curiós que algú que no “creu en l’eina” mantingui actiu un perfil al Facebook. Se’n diu coherència.