Regeneració política
En relació a la coherència política que comentava a l’entrada anterior, i a causa de les últimes declaracions d’alguns polítics:
Com es pot atrevir un polític a demanar la regeneració política quan ell porta tota la vida vivint-ne? Per què no s’aplica la cantarella i s’autoregenera? (i no em refereixo només a l’Ernest Benach…)
4 Comments
→
Obres un interessant debat. La política hauria de ser un lloc passatger per aquells ambiciosos, que tenen idees pel país i ganes de tirar-les endavant per a què puguin fer-ho durant un temps limitat. Els que tota la vida estan vivint d’això, si són el número 1 de X cosa, voldran regeració a partir dels dos, potser, però que a ells no els toquin. Limitacions (de mandats i de càrrecs) ja!
TOTS, o al menys la majoria, en regenerem contínuament. Jo mateix no sóc la mateixa persona que era fa 10, o 5, o fins i tot 1 any. Ens adaptem contínuament al nostre entorn, les experiències que anem adquirint, sigui socialment, com professional o política.
Respecte al que qüestiones de algun “porta tota la vida vivint-ne”: no vol dir que no et puguis regenerar. De fet, un polític, o qualsevol altre, no fa la mateixa feina, ni té els mateixos posicionaments ara que quan començava.
I quan al debat de la política professional, que sorgeix del que comentes, no vols que un advocat, o un taxista, etc. sigui professional quan fa la seva feina, i quan no ho és, t’hi cagues en tot? Doncs perquè no els polítics?
Yuri, crec que tenim un concepte diferent de la regeneració política. Jo entenc com a regeneració política l’eliminació del corporativisme que hi ha a la política professional catalana en segons quins temes. I que, una persona que fa vint anys que viu de la política -formació a part- ara proposi “regenerar la política”, com si hagués estat absent durant tot aquest període, em sona contradictori. I no poso en dubte el seu compromís amb el país ni amb la política, que quedi clar.
Perquè el qualificatiu “política”? La regeneració es dona contínuament i permanent, a l’esfera que sigui. Si, posem per exemple, a la teva vida professional veus que les coses no han de continuar pel camí que han portat durant temps, tot i que hagis cregut en i advocat per aquest camí fins ara, no series capaç de regenerar-te i la teva vida professional? Tant conservador i immobilista ets que no en series capaç?
Aleshores em remeto a les paraules de George Bernard Shaw: “El progrés és impossible sense el canvi, i aquells que no poden canviar d’idea no poden canviar res.”
Si la resposta és que no ets immobilista i pots regenerar-te, com és que creus que els demés són incapaços de fer-ho ells, encara que portin anys al seu quefer?