Reagrupament a Igualada
Tenia pendent escriure les impressions que vaig tenir a la presentació de Reagrupament a l’Anoia, però entre una cosa i l’altra l’he arraconat.
Primer de tot dir que el Joan Carretero sembla una persona honesta i força representativa del català mig, amb un discurs ras i curt, que diu el que la gent vol sentir (a vegades cau en el populisme i la demagògia). La seva presentació es va dividir en dues temàtiques:
- Independència: serà pel meu escepticisme respecte tot el que envolta aquesta paraula, però no em va acabar de convèncer. Remetia totes les preguntes comprometedores a la decisió de l’assemblea que se celebrarà en un futur, el que va crear un cert debat sobre el “com” aconseguir-la. També em va semblar que planejàvem el pla de ruta estudiant altres casos, sense tenir en compte si era o no el millor per Catalunya.
- Regeneració política: no podria estar-hi més d’acord. Va proposar una llei electoral que permetés llistes obertes, transparència dels comptes i de les activitats dels polítics, limitació del nombre de mandats… i instaurar dins del sistema públic l’austeritat i premiar l’eficiència.
La xerrada d’Emili Valdero va ser de l’estil de l’Alfons López Tena: dades rellevants que ens convencin del molt que guanyaríem si fóssim un estat.
Per últim vull destacar l’heterogeneïtat d’idees de la gent que va assistir-hi, complint-se el lema de reagrupar, per molt que fos només per curiositat política.
Més comentaris de l’acte: Josep M. Torras Payerol
Pol, el món no és per als covards.
Imagina’t la por que els hi devia fer als burgesos francesos la paraula “revolució” i en canvi ens devem a la seva valentia.
No crec que en Carretero sigui populista/demagog, sinó summament sintètic i clar, s’expressa sense eufemismes:
Ja podem parlar del sexe dels àngels, que no tenim cap potestat ni competència per decidir ni si tindran ales. Primer adquirim la potestat, després podrem parlar sexe. Primer adquirim l’estat i després podrem fer política.
Salut!
PD: http://www.youtube.com/v/kYuZ-pkLmMk
Perdona per tardar tant temps en respondre.
No hem de ser covards, però tampoc imprudents i venedors de fum.
Discrepo amb el teu últim paràgraf, de política se’n fa (i molta!) sense tenir un estat. Només cal mirar què s’ha fet durant aquests 30 anys…
Pol, durant aquests ùltims 30 anys, no s’ha fet politica, s’han creat grups que saben molt bé viure a costa dels altres, apoltronar-se i oblidar que estan treballant pel creixement i el benestar del país, m’agrada carretero perquè diu les coses ben clares, justament crec que la demagògia no es al seu vocabulari, i té clar, que si ens unim tots, amb majoria absoluta podem proclamar la república, i ja es hora de fer-ho!! 300 anys més així no aguantem!!
Son opinions, que ningu es molesti si us plau,
Nina
Si totes les catalanes i catalans volem, podem!!!