Participació ciutadana
Terme proper a l’utopia vistos els resultats de les últimes eleccions, és una assignatura pendent que tenim a Igualada -la baixa participació als plens i als consells de districte i de joves ho demostra-.
Els partits polítics són els objectius fàcils a l’hora de buscar un culpable: podrien canviar les lleis de les llistes tancades i donar llibertat de vot als seus membres sabent que faria que augmentés la participació, però les cúpules no volen perdre el poder de nomenar a dit. No tot queda aquí, però. La resta de ciutadans ens ho mirem, ho critiquem (o no) i no fem res per canviar-ho.
Tots els que omplim estones criticant als nostres polítics i, en canvi, no fem una instància per arreglar el forat de la vorera de davant de casa, no enviem una carta al diari protestant pels horaris del tren i ni ens immutem quan sabem que ha augmentat la delinqüència a la ciutat, ens hauríem de preguntar si no podem fer alguna cosa més per millorar la ciutat. Podem esperar a que algun polític poderós de bona fe canviï el funcionament de la política o podem fer força el conjunt dels ciutadans per obligar a canviar-lo. I no, abstenir-se no és “fer força”, sinó entrar al joc del passotisme, una col·laboració desinteressada i gratuïta als grans partits.
Per posar la llavor de la participació a la rutina dels igualadins i canviar el sentit d’aquesta roda hem reactivat el grup al Facebook Igualadins/es que tan bons moments ens va deixar mesos enrera. Deixant de banda el partidisme i el benefici personal (sona molt bonic, oi?), esperem que torni a ser aquell espai on els igualadins opinàvem de l’actualitat de la ciutat. Tant de bo.
Comparteixo el teu escrit sobre la participació ciutadana. Per mi és un tema que darrerament he treballat molt i crec que en podria parlar abastament tot i que ara no és el que et vull comentar.
Esta bé reclamar participació, ho subscric totalment. El problema és que quan el ciutadà fa una pas endavant i demana i exigeix participació, quan fa propostes i crítiques a la gestió política, llavors passa a ser que el que està en contra de tot. Passes a ser el que vol erosionar al govern de torn.
Quan el que proposa un espai de participació és el propi govern, llavors es una pantomima que només serveix per complir amb la galeria. D’aquest també te’n puc explicar.
Molt malament veig la cosa.
T’ho diu un que demana espais de participació, que participa quan el deixen sempre fent propostes alternatives i que sovint passa per ser un inconformista que està en contra de tot i no està mai content.
No se per que no estic més callat. Crec que em van educar per ser crític amb la injustícia i la incompetència i ara no me’n puc estar.
Per evitar que se’t pengi l’etiqueta de “crític amb el govern” s’ha de ser mínimament objectiu i estar obert a tot.
Estic d’acord en que moltes iniciatives per promoure la participació ciutadana són un teatre per evitar crítiques en aquest àmbit.
Crec que el problema és d’origen: els polítics veuen els ciutadans com a potencials crítics de la seva gestió, pel que no volen donar-los veu.