El dia d’avui passarà a la història de Catalunya pel retorn de CiU al poder i per la sortida de l’ARA. Estic segur que aquests dos grans canvis afectaran positivament al país, aportant energies renovades i esperit guanyador, però ens hem deixat quelcom endarrere: la llei electoral. Una nació com la nostra, que pretén ser un país amb ple drets, no es pot permetre haver estat més de 30 anys sense legislar sobre l’accés a les institucions. Si les enquestes no van errades, només aniran a votar la meitat de ciutadans que podien fer-ho. Abans d’acabar el dia sentirem als partits prometent que es fixaran la lluita contra la desafecció com a prioritat i no en tornarem a parlar fins al maig, amb les eleccions municipals. Un país amb les institucions desprestigiades i poc representatives no tindrà la capacitat ni la legitimació suficient com per dur a terme els canvis que la majoria de catalans reclama.
La legislatura de la recuperació econòmica ha d’anar acompanyada d’una llei electoral que acosti els ciutadans a les institucions. Al meu entendre, hauria de computar el vot en blanc com un partit més, fer transparent el finançament dels partits, donar llibertat de vot als diputats en totes les votacions i permetre a ciutadans i militants escollir lliurement els seus representants i candidats. Es podria parlar de la creació de circumscripcions comarcals, de que els diputats estiguin lligats a un territori i hagin de respondre als seus ciutadans sobre les seves decisions al Parlament, de l’obligació de debatre totes les ILP que arribin al Parlament i de fomentar l’ús dels referèndums.
Polítics: ja no es pot estirar més la corda, parleu-ne tant com vulgueu però, si us plau, actueu.
