No podem esperar més

El dia d’avui passarà a la història de Catalunya pel retorn de CiU al poder i per la sortida de l’ARA. Estic segur que aquests dos grans canvis afectaran positivament al país, aportant energies renovades i esperit guanyador, però ens hem deixat quelcom endarrere: la llei electoral. Una nació com la nostra, que pretén ser un país amb ple drets, no es pot permetre haver estat més de 30 anys sense legislar sobre l’accés a les institucions. Si les enquestes no van errades, només aniran a votar la meitat de ciutadans que podien fer-ho. Abans d’acabar el dia sentirem als partits prometent que es fixaran la lluita contra la desafecció com a prioritat i no en tornarem a parlar fins al maig, amb les eleccions municipals. Un país amb les institucions desprestigiades i poc representatives no tindrà la capacitat ni la legitimació suficient com per dur a terme els canvis que la majoria de catalans reclama.

La legislatura de la recuperació econòmica ha d’anar acompanyada d’una llei electoral que acosti els ciutadans a les institucions. Al meu entendre, hauria de computar el vot en blanc com un partit més, fer transparent el finançament dels partits, donar llibertat de vot als diputats en totes les votacions i permetre a ciutadans i militants escollir lliurement els seus representants i candidats. Es podria parlar de la creació de circumscripcions comarcals, de que els diputats estiguin lligats a un territori i hagin de respondre als seus ciutadans sobre les seves decisions al Parlament, de l’obligació de debatre totes les ILP que arribin al Parlament i de fomentar l’ús dels referèndums.
Polítics: ja no es pot estirar més la corda, parleu-ne tant com vulgueu però, si us plau, actueu.

Benet XVI a Barcelona

Tant s’ha parlat sobre la visita del Papa a Barcelona que tot el que pogués escriure ho hauria dit algú abans. Llisto, doncs, alguns articles i enllaços curiosos sobre aquest esdeveniment:

  1. Octavi Rodin, al seu blog: “Suposar que el món es sorprendrà per la irrupció del català en el missatge papal i que això suposarà una gran promoció del català urbi et orbe, és suposar molt més del raonablement suposable. El català seguirà igual dilluns que diumenge.”
  2. Salvador Cardús, a l’Avui: “Discutir la despesa pública que genera el papa, i no fer-ho pels partits de cada quinze dies del Barça, per la rebuda de la Champions, per les mil i una bicicletades, maratons, festes populars, motorades, manifestacions okupes o jornades de l’orgull gai, és d’un fariseisme que fa caure de clatell.”
  3. Pàgina al Facebook amb més de 45.000 persones donant-hi suport i amb una bona dosi de demagògia: “Donem a l’Àfrica el que ens costarà la visita del Papa a BCN”.
  4. Pilar Rahola, a La Vanguardia: “Bienvenido en nombre de algunos de esos no creyentes como yo misma que no confundimos nuestras convicciones con la mala educación y que pensamos que el diálogo entre razón y fe es uno de los más profundos que pueden darse.”
  5. Joan Ollé, a El Periódico: “L’alcalde Hereu ha publicat un ban convidant-nos a penjar banderes als balcons per rebre el Papa amb els honors propis d’un cap d’Estat. ¿Com pot ser-ho algú que predica que el seu regne no és d’aquest món? ¿Com pot ser considerat un Estat el Vaticà si el seu índex de natalitat -tot són homes, i a més a més, teòricament castos- tendeix al zero absolut?”. Article que, de ben segur, és una broma que l’autor ens ha gastat a tots.

La visita hagués tingut el mateix seguiment si no estiguéssim a un mes de les eleccions? Mai ho sabrem.

Propostes a peu de carrer

Ahir vam començar a Igualada un cicle de visites als barris de la ciutat per conèixer de primera mà les suggerències i queixes dels veïns. Per dur-ho a terme es va consultar a l’agrupació de les comarques gironines, expertes en movilització, per a que ens aconsellessin la millor forma d’aconseguir que el ciutadà expliqués, per voluntat pròpia, quines millores duria a terme.

El dilluns (27/09) es va fer una bustiada amb fulletons que informaven d’aquest esdeveniment i que tenien un espai per a suggerir cinc millores. Durant tot el dissabte (02/10) es van instal·lar dos inflables infantils i una carpa per a recollir les propostes i per convidar a les famílies a acostar-se a explicar els seus suggeriments.

Més de 50 persones van proposar millores pel barri de Les Comes per escrit, desenes de nens van poder disfrutar d’una estona de joc i els que estavem al darrere de tot plegat vam poder conèixer de primera mà la realitat del barri.

Una forma barata i eficient d’escoltar als ciutadans, una bona font pel programa electoral i un bon pas endavant cap a la meva política.

En Marc Castells també ho comenta.

La meva política

Potser, al llegir aquesta entrada d’aquí uns mesos, me n’avergonyiré. Potser és un recull d’utopies que difícilment es faran realitat a mig plaç. Ingenu… i idealista.

No sé massa bé com titular-ho. Potser “Com seria la meva campanya electoral ideal?” O potser “Canvis que faria a la política”. Bé, passem del títol i anem al contingut:

  • Sense inauguracions. Mai he entès la necessitat d’inaugurar trams d’autovia. Per què simplement no entren en funcionament? Sense foto, sense despesa addicional a la de l’obra…
  • Sense cartells. Què aporta la foto del candidat i un eslògan? Els cartells representen una despesa prescindible i són un mitjà obsolet en comparació amb la xarxa, la televisió, la ràdio… Perquè (crec que) els ciutadans volen sentir propostes i programes i no comprar una imatge!
  • Llistes obertes. Necessàries per a capgirar la desafecció, imprescindibles per tenir una millor democràcia. Quants cops hauré sentit a votants de CiU que no volen a en Duran i Lleida? O a socialistes que no suporten a en Corbacho? Les bases dels partits no hi posarien cap impediment, el problema ve de les executives…
  • Computar el vot en blanc. Actualment, per molt alt que sigui el percentatge de vot en blanc en unes eleccions, les cadires es reperteixen només entre els vots a partits. Per què no fer més perfectes i representatives les eleccions? Ah, si, que els partits cobren per cadira ocupada del seu color…
  • Preguntar als ciutadans. Sí, m’emmirallo en Suïssa. Per què no preguntar a les persones per a qui treballo, mitjançant un referèndum,  si creuen necessària la construcció d’un pont o la remodelació d’una antiga fàbrica?
  • Transparència. Tots hem sentit rumors sobre sopars de polítics pagats amb diners públics, de dietes i cotxes oficials fora de l’horari laboral… La solució és ben senzilla: que cada polític passi comptes anualment sobre les despeses que ha passat a l’administració pública.
  • Independència del sou públic. La política no hauria de ser una professió, sinó una dedicació temporal. Una de les raons per la desafecció és l’acumulació de persones sense preparació ni dedicació privada que viuen únicament de la política. Hi ha vàries solucions, i no estic d’acord amb totes: limitar legislatures, requerir paritat sector privat/públic, llistes obertes…
  • Independents al govern. És difícil de veure un govern dels més capaços, i ens acostumem a trobar amb “un govern dels més capaços… del meu partit”.

Deixo l’entrada oberta, perquè segur que se m’acudiran varis punts més.

Recordant Pau Casals

Avui és un bon dia per a recordar el discurs de Pau Casals a l’ONU…

…per afrontar el futur amb força.

Bona diada!

El canvi real del PSC

Avui el PSC ha començat la campanya “El canvi real“, en referència a “Comença el canvi“, de CiU. Consta de 500 tanques publicitàries amb els següents dissenys (PDF) i el corresponent hashtag. Res de nou.

El que m’ha encuriosit i és la raó pel que escric quelcom al blog, és com es manipulen unes dades (objectives, diuen) en aquestes tanques. A més, no se’n cita la font, imprescindible en qualsevol gràfic. Comprovem-ho:

Temps d’esper per a les intervencions quirúrgiques

Els 5,6 mesos d’espera de CiU es representen amb 6 cadires, mentre que els 3,8 mesos del PSC, amb 1. Teòricament i mantenint l’objectivitat de les dades, hi haurien de constar 4 cadires vermelles. De manual…

Hectàrees de regadius

En aquesta tanca es representa les 290.240ha com la meitat de 312.370. 22.130ha que es representen com si fossin 160.000.

Per molt objectives que siguin les dades originals (que no ho dubto, tot i que no es cita cap font), els cartells en cap cas les representen. Una altra oportunitat perduda…

Edició: Com bé em comenta en David Donaire, hi ha cartells que la falta de representativitat beneficia al PSC i d’altres a CiU. Els podeu veure tots a l’enllaç de més amunt.

Preparant la Penedesfera 2011

Alguns dels que vam ser dissabte a Copons.

Aquest dissabte es va celebrar el 4t vins&blogs a Copons amb l’objectiu de valorar l’edició del 2010 i de plantejar la del 2011.

Penedesfera 2010

No puc dir massa de la Penedesfera 2010 ja que no vaig poder assistir-hi, però es va destacar la poca implicació de la zona on es va celebrar, el Garraf, i que va ser una de les causes de la poca assistència física a les jornades. Dic física, perquè el hashtag #penedesfera va ser un dels més seguits durant el dia.

Penedesfera 2011

Tot i que se celebraran a Igualada el maig o juny de l’any vinent, la trobada va servir per posar en comú propostes de taules i adjudicar tasques. Les taules proposades van ser:

  • Oportunitats de la xarxa per emprendre, teletreball.
  • Seguretat, privacitat i anonimat a la xarxa.
  • E-Health.
  • Xarxa i política. Iniciatives.
  • Campanyes electorals: política, esportives….
  • Activisme social amb l’ajuda de la xarxa.
  • Turisme industrial.
  • Fracassos 2.0.

Ja hi ha diverses persones treballant en cada taula, però si t’interessa un tema i t’agradaria col·laborar-hi o pots aportar-hi quelcom, ja ho saps.

Un altre canvi respecte les tres últimes edicions i que m’he proposat com  a repte personal és que les jornades siguin viables independentment de les ajudes públiques. És a dir, volem aconseguir que les jornades no depenguin de la voluntat de les institucions públiques, sinó que sigui recolzada per empreses públiques.

Un primer pas va ser el recolzament de Bohigas al 4t vins&blogs, cedint una caixa del seu últim vi blanc, Udina. Anthony Swift en va fer dues notes de cata en anglès: Adegga i Snooth.

Confondre futbol amb política

Espanya a la final del mundial després d’un partit impressionant, digne del millor Barça. Què fan alguns catalans en lloc de felicitar-se de l’èxit dels jugadors dels seu equip?

Copio algunes perles durant i després del partit que s’han dit a Twitter:

Qué curiós. Avui fa més soroll la bassura que el camió…

Si això fos Israel i jo Benjamin Netaniahu avui els meus F-15 i Apaches arrassarien mitja Catalunya sense compassió

PUTA ESPANYA, qui s’apunta a fer neteja de rates als carrers? Vinga va, tinc 3 escopetes!

Puyol botifler #1 de Catalunya.

Si surto al carrer a llançar la brossa acabaré al calabós i acusat d’homicidi múltiple

fugiré al llit.. perquè sinó acabaré per tirar una galleda de salfuman als que hi ha al carrer… després gasolina i un llumí !

Anava a dir que alguns confonen la política amb el futbol, però això ja va més enllà…

Turisme a l’UAB

Decidit. A alguns us he fotut la pallissa sobre aquest tema durant mesos, però ja està decidit: estudiaré el grau de turisme a l’UAB. No està confirmat, però el 5.0 de nota de tall dels últims anys no hauria de ser un problema.

Per què turisme?

Turisme s’ha tingut sempre com a una carrera sortida pels que no sabien què estudiar, però des de l’aplicació del procés de Bolonya i la conseqüent ampliació a 4 anys, sembla que hagi guanyat cert prestigi. Potser no és l’opció més reputada o amb millors sortides, però és la que s’adapta millor a les meves necessitats i espero no arrepentir-me’n.

  • Són uns estudis que se centren en un sector, molt important a Catalunya (10% PIB), però que els coneixements adquirits també es poden aplicar en altres camps. Es dónen assignatures com comptabilitat, recursos humans, economia…
  • Per graduar-te necessites tenir un nivell advanced d’anglès i intermediate de francès o alemany. En un món globalitzat és un punt molt important i dels únics graus que ho requereixen.
  • Les sortides professionals són clares, existeixen vàries multinacionals turístiques catalanes i els programes d’intercanvis internacionals estan molt desenvolupats.
  • Són uns estudis que, un cop finalitzats, permeten especialitzar-te en un altre camp. Els postgraus de protocol, comunicació empresarial, e-tourism o d’emprenedoria s’hi complementen bé.

Per què l’UAB?

Tot i que és la més inaccessible de les que m’he mirat, he acabat decidint matricular-me a l’EUTDH -web feta pels igualadins d’aladetres, per cert-.

  • És l’única universitat que té un itinerari enfocat a la gestió de l’empresa turística i no tant a la planificació turística o a la direcció hotelera.
  • Em convaliden 36 crèdits per haver cursat el CFGS. No queda massa bé, però és un factor que he tingut en compte.
  • Tot i que el primer curs costa 4.300 -que es diuen ràpid-, tenen beques pròpies d’ajut als estudiants. Sembla car, però la CETT (UB) o l’EUM (UPF) són més cares. També cal dir que les universitats de les altres capitals de província són públiques i, per tant, més barates.

Alternatives

També estava dubtant entre cursar turisme a l’UdG o a la CETT, però factors com la distància i unes assignatures massa genèriques en la primera, i el preu i les mencions en la segona, m’han fet tirar-me enrere. Una altra opció era estudiar Publicitat i RRPP a l’UPF, però el pla d’estudis no m’ha acabat de convèncer.

Per acabar, i com a conseqüència d’aquest post, busco habitació a Barcelona, preferentment prop de Provença, Gràcia, Muntaner…

Bohigas, patrocinador del 4t vins&blogs

El proper 17 de juliol es celebra a Copons la quarta edició del vins&blogs per fer un balanç de la 3a Penedesfera i per preparar-ne la quarta, que acollirem a Igualada. Un dels objectius i canvis respecte a les passades edicions és que busquem que la comarca s’impliqui molt més en la realització de les jornades. Un primer pas ha sigut aconseguir que Bohigas, un celler situat a Òdena, ens subministri gratuïtament les ampolles necessàries pel vins&blogs.

Pels que volgueu tastar Udina de Bohigas, us esperem a Copons el 17/07/2010.

Varietats
• Garnatxa blanca, sauvignon blanc i xarel.lo
Color, aroma i estructura
• Color groc brillant daurat
• Entrada potent i madura on destaca la complexitat obtinguda per la fusió de les tres varietats.
• Fruita fresca i herba aromàtica del Xarel.lo, flor blanca i fruits secs (avellana sense torrar) de la garnatxa blanca i cítrics amb una lleugera nota mineral de Chenin Blanc.
• La seva evolució a la copa passa per diferents estadis en els quals les característiques del vins són fresques i es van fonent deixant un conjunt més madur fosmado per herba del bosc, fruita seca i mineralitat.
• En boca és un vi blanc molt potent, gras i estructurat gràcies al contacte amb les mares. Hi ha un bon equilibri entre la acidesa de l’Chenin Blanc i la gran estructura de la Garnatxa Blanca. Llarga persitencia a boca on es evoluciona des de la fruita fresca quedant la mineralitat, notes de mel en el record. Vi de llarga evolució en copa.
Maridatge
• Ideal com a acompanyant de la dieta mediterrània.
• Pastes, amanida, arrossos i peixos.

Page 2 of 212