Només un tràmit
Tot i tractar-se d’unes europees, enfocaré les eleccions de diumenge a nivell local, l’únic àmbit on puc aportar alguna cosa nova a tot el que s’ha dit.
A Igualada la victòria se la va emportar, sense cap mena de dubte l’abstenció, amb un 61,23% de censats que van evitar acostar-se a cap mesa electoral, una xifra similar a la de la resta de Catalunya. La candidatura de CiU, Coalició per Europa, va passar a ser la més votada de la capital comarcal amb una pujada de més de 7 punts respecte les passades europees, i va ser l’única força que va pujar percentualment i en nombre total de vots.
El segon partit amb més suport va ser el PSC, que va perdre 7 punts i 1.100 vots, mentre que el Partit Popular va prendre a Esquerra el títol de tercera força, tot i baixar entre les dues més de 4 punts. Iniciativa va baixar 1 punt i es va quedar amb un 4,35% de suports, seguit de prop pels vots en blanc (4%) i per Iniciativa Internacionalista, amb 1% dels votants.
Si el mapa polític europeu el traslladem a unes eleccions municipals, CiU tindria 8 regidors, Entesa 7 i PP i ERC 3 més per cap. És una estadística a mode de curiositat i gens fiable per dos motius: la baixa participació i la transferència de vots entre partits segons el tipus de cadires a omplir. Tot i així, aquestes eleccions poden marcar un punt d’inflexió tant a nivell de participació com de canvi de colors a l’Ajuntament, tal com mostra l’estadística que de les 22 taules igualadines, CiU ha guanyat en 18.
De tot plegat destaco tres coses: el poc interès que han mostrat els polítics igualadins per aquestes eleccions, el passotisme i desencís de més de 17.000 persones que no han volgut donar la seva opinió i la campanya dels partits a Catalunya, que ha sigut la més desagradable que he viscut.
Entre aquests 17,000 no hi contis només els que suden, resta’n els que ens abstenim per convicció.
I ara la crítica en plan malaprensa:
“El segon partit amb més suport va ser el PSC, que va perdre 7 punts i 1.100 vots, mentre que el Partit Popular va prendre a Esquerra el títol de tercera força, tot i baixar entre les dues més de 4 punts.”
Què vol dir això? Que un ha perdut 3 “punts” i l’altra un? o viceversa? O n’han perdut 2 tots dos? O un n’ha perdut 4 i l’altre cap? Que tots dos n’han perdut 4? Com deia algú de qui no vull recordar-me.. “no se pueden juntar manzanas con peras”.
I ja més al fons de la qüestió, els percentatges fan moltes putades i tergiversen moltes realitats. Que tothom els usi no vol dir que sigui la millor manera de descriure la realitat.
Molts cops, encara que sigui mes complicat, i no espero que els periodistes ni polítics ho entengueu, és millor donar altres tipus de dades no elaborades com el nombre total de vots.
En un exemple trivial:
any X: 70 persones voten CiU (70%), 30 persones voten PP (30%).
any Y: 120 persones voten CiU (80%), 30 persones voten PP (20%).
Fins a quin punt és ètic dir que el PP ha perdut el suport de 10 “punts”? No és pas cap mentida no, però és la millor manera de dir-ho??? Doncs per què coi tothom s’entesta en usar percentatges?? És perquè els periodistes i polítics sou garrulets de mena, o justament tot el contrari.. cosa que seria més preocupant….
Com que no sabem quin % d’abstencionistes ho són per convicció o per passotisme, la xifra no es pot dividir.
Que ERC n’ha baixat 3 i el PP 1.
És cert que l’estadística té alguns buits, però en aquestes eleccions els percentatges difícilment enganyen -si tenim en compte l’abstenció-: http://resultados2009.mir.es/99PE/DPE0908910299.htm?d=1060
la xifra no es pot dividir, i això et serveix d’excusa per posar-los dins el sac dels que suden, obviant la realitat ja que aquesta deslegitima el xanxullo que teniu montat els politiquets.
us ensenyen a manipular la realitat d’aquesta manera quan us feu militants o és una cosa innata??
Cito les dues vegades que parlo d’abstenció:
- “l’abstenció, amb un 61,23% de censats que van evitar acostar-se a cap mesa electoral”
- “el passotisme i desencís de més de 17.000 persones que no han volgut donar la seva opinió”
On veus manipulació?
deixa-ho,
qui no vulgui entendre no entendrà.