Potser, al llegir aquesta entrada d’aquí uns mesos, me n’avergonyiré. Potser és un recull d’utopies que difícilment es faran realitat a mig plaç. Ingenu… i idealista.
No sé massa bé com titular-ho. Potser “Com seria la meva campanya electoral ideal?” O potser “Canvis que faria a la política”. Bé, passem del títol i anem al contingut:
- Sense inauguracions. Mai he entès la necessitat d’inaugurar trams d’autovia. Per què simplement no entren en funcionament? Sense foto, sense despesa addicional a la de l’obra…
- Sense cartells. Què aporta la foto del candidat i un eslògan? Els cartells representen una despesa prescindible i són un mitjà obsolet en comparació amb la xarxa, la televisió, la ràdio… Perquè (crec que) els ciutadans volen sentir propostes i programes i no comprar una imatge!
- Llistes obertes. Necessàries per a capgirar la desafecció, imprescindibles per tenir una millor democràcia. Quants cops hauré sentit a votants de CiU que no volen a en Duran i Lleida? O a socialistes que no suporten a en Corbacho? Les bases dels partits no hi posarien cap impediment, el problema ve de les executives…
- Computar el vot en blanc. Actualment, per molt alt que sigui el percentatge de vot en blanc en unes eleccions, les cadires es reperteixen només entre els vots a partits. Per què no fer més perfectes i representatives les eleccions? Ah, si, que els partits cobren per cadira ocupada del seu color…
- Preguntar als ciutadans. Sí, m’emmirallo en Suïssa. Per què no preguntar a les persones per a qui treballo, mitjançant un referèndum, si creuen necessària la construcció d’un pont o la remodelació d’una antiga fàbrica?
- Transparència. Tots hem sentit rumors sobre sopars de polítics pagats amb diners públics, de dietes i cotxes oficials fora de l’horari laboral… La solució és ben senzilla: que cada polític passi comptes anualment sobre les despeses que ha passat a l’administració pública.
- Independència del sou públic. La política no hauria de ser una professió, sinó una dedicació temporal. Una de les raons per la desafecció és l’acumulació de persones sense preparació ni dedicació privada que viuen únicament de la política. Hi ha vàries solucions, i no estic d’acord amb totes: limitar legislatures, requerir paritat sector privat/públic, llistes obertes…
- Independents al govern. És difícil de veure un govern dels més capaços, i ens acostumem a trobar amb “un govern dels més capaços… del meu partit”.
Deixo l’entrada oberta, perquè segur que se m’acudiran varis punts més.