De tornada de l’Alguer
Després de 10 dies amb el blog abandonat i cap post personal des de fa temps, volia fer una petita ressenya del viatge fugaç que vam fer cap a l’Alguer i St. Feliu de Guíxols. Ni de bon troç tan apassionant com el del Pau i el Pere, però també va tenir la seva aventura.
El que més em va sorprendre de l’Alguer va ser la deixadesa que patien els carrers de fora del casc antic, amb més forats que a Igualada, i amb una platja plena d’algues. També vam poder comprovar que el domini del cotxe no és un punt fort dels italians, aparcant de forma generalitzada sobre la vorera, fent rotondes al revés…
Positivament podria dir que té un casc antic preciós, amb uns carrerons sense asfaltar molt curiosos i una muralla sobre el mar en bon estat. També em van sorprendre les pizzes en forn de llenya des de 6€, el transport públic fins l’aeroport per 0′7€ el trajecte -per fomentar el turisme- i un punt d’informació en català.
Res més.



Ja ho veus: Igualada no és el pitjor lloc del món. Tampoc dic que ho sigui l’Alguer. Per cert, potser aquest nom deu ser cosa… de les algues, no? ;P
Cito: “de presunto origen árabe, debe quizás su nombre a las abundantes algas que los corrientes marina depositan en la costa”. Al final tindràs raó.