CiU i la consulta d’Arenys
Aquests últims dies hi ha hagut força moviment als mitjans, blogs i xarxes socials relacionat amb el referèndum que es farà a Arenys. Ha sigut tant el ressò mediàtic -no cal comentar el per què- que cada alcalde ha hagut de posicionar-se sobre la possibilitat de fer-ne un al seu municipi.
Dirigents i alcaldes de CiU han mostrat públicament el seu posicionament, tot i que en més d’un cas ha servit per fer pal·lesa la diversitat d’opinions. Deixant de banda què votaria cada dirigent en una consulta com la d’Arenys, em vull centrar en un exemple: L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal (CiU), s’ha negat a aprovar una moció molt similar a la d’Arenys presentada per la CUP. Com bé diu Ramon Bassas, 1r tinent d’alcalde de Mataró, “Una cosa és que l’Alcalde sigui nacionalista, fins i tot independentista, i una altra molt diferent saltar-se les lleis”.
Josep Maria Torrent firmava aquestes paraules a l’Avui: “Perquè després de la consulta d’Arenys de Munt, ni Catalunya proclamarà la República (el 1931 queda lluny), ni estarem en millors condicions per fer un pas sobiranista. Estarem igual que ara, però haurem confós la gent, durant les vigílies de la Diada, amb una polèmica irreal que dissimula els problemes que afecten el govern de l’Estat”.
A Igualada ja se sabia que no es faria mai una consulta com aquesta, però Jordi Aymamí ho va deixar clar, tot i que Esquerra s’entesti en presentar la moció, que no s’aprovaria per molt que CiU volgués.
Cal separar el pensament personal sobre què ha de ser Catalunya i la responsabilitat d’un càrrec públic, i més en casos on es polemitza sense un objectiu clar. Això no vol dir que un no sigui independentista, sinó que l’opció més vàlida per aconseguir-la és la majoria parlamentaria de partits que l’hagin prioritzat al seu programa electoral. I per si algú s’ho pregunta: no, no comparteixo les declaracions d’Artur Mas a Igualada ni les de Gerard Figueras, president de la JNC.
El més divertit del vídeo és en marc castells rient-li les gràcies en segon pla, enfocat això sí…
Tret d’això no afegiré gran cosa al que et vaig dir ahir. Si tu, com a persona (no com a militant -donat que sempre t’agrada tant deixar clara aquesta distinció), trobes que el referèndum no és la via per a la independència, el millor que pots fer és callar i no intentar carregar-te’l amb els teus posts diaris. I així deixar treballar a la gent que almenys fan alguna cosa més que excusar-se en el “no és cosa nostra, ja ho faran per la “via parlamentària”. (Quan està comprovat que una via no funciona, se n’han de buscar altres..)
Sobre el que dieu que l’únic que aconseguiran es confondre la gent, no puc estar-hi en més desacord, precisament aquí és on es veu qui vol seguir essent ambigu i qui no.
Una postdata casi off-topic: jo no tinc cap problema en saltar-me les lleis sempre i quan les trobi injustes, absurdes o interessades. I crec que si més gent fes el mateix, el país es despertaria de la merda de democràcia on viu.
Si no ens saltem la legalitat ecspanyola i el seu tarannà antidemocràtic mai jo podrem fer un referèndum. Si el que volem és continuar estant sotmesos a les decisions de Madrid la millor opció es anar esperant. Però si el que volem és la llibertat del nostre poble, hem de començar per algun lloc.
Ah i respecte la majoria de partits al parlament, suposadament la tenim amb CIU i esquerre. El problema és que tots dos es baixen els pantalons. I en el supòsit que s’entenguessin i ho tiressin endavant, necessitarien l’aprovació de Madrid, que òbviament no els hi seria concedida perquè no és legal. La solució és canviar la constitució, però ara mateix això és una utopia. La conclusió no permet mecanismes de consulta als ciutadans, per tant és antidemocràtica. L’exemple oposat és el d’Escòcia.
No intento carregar-me la consulta, sinó donar la meva opinió, que per això és un blog personal.
Si el vostre vot va dirigit cap a aquell partit que faci que Catalunya sigui independent a mig plaç(o que ho digui, com a mínim), és prou obvi que Reagrupament és la millor opció. De fet, votar CiU o ERC amb aquestes premises ha quedat demostrat que és un error.
pol.. desencanta’t, la democràcia parlamentària no és la solució.
avui en dia, ANAR A VOTAR NO SERVEIX ABSOLUTAMENT DE RES. és només opi pel poble, com el futbol o el sexe…
Heu posat com a exemple Escòcia pero crec que el millor expemple és el Quebec, un país que ha aconseguit celebrar un parell de referèndums vinculants sobre la seva independència respecte al Canadà. Resulta evident que ni Espanya és Canadà ni Catalunya és el Quebec. Per començar la llengua oficial dels independentistes quebequesos és el françès el que fa que França estigui a favor de la seva causa. Clar queda que és una excepcció en favor dels vestigis que els queden d’un passat expansionista (com gairebé tots els pobles han fet, fan i faran) . Com pot una minoría com és Catalunya aconseguir una majoría parlamentaria al parlament espanyol? No es pot, no hi ha vies per aconseguir cap referèndum vinculant a banda de que és numéricament impmossible canviar la constitució ja que el tàndem PSOE+PP té el monopoli. Visca “el estado de derecho”!
la Pilar Rahola ho escriu millor que jo. Avui hi estic totalment d’acord.
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090910/53782268669/ridiculo-con-senyera.html
Ah! un aclariment: jo no soc el Ricard del segon comentari.
Mai havia estat tan en desacord en un article teu Pol. Crec que si sempre anem seguint les lleis i respectant totes les normes encara fariem jornades de 12 hores de dilluns a diumenge i explotant a nens de 8 anys a les fàbriques. Potser encara seguiriem pagant el Delme a l’esglesia, seguiriem fent el servei militar obligatori (que no es va abolir per un pacte CiU-PP sinó pq hi havien milers i milers d’insubmisos que desafiaven les lleis ) i probablement mai hauriem acabat amb el franquisme ni parlariem català pq la llei ho prohibia.
Creure que ara tenim una ‘democracia’ i voler respectar les coses tal i com estan és un gran error. La millor democracias la voluntat de la gent del carrer i no les lleis que es fan al parlament. Les coses no s’han d’esperar que ens les donin, a vegades cal fer servir el sentit comú i agafar-les!
No hi ha cap mal en preguntar a la gent del carrer que pensa sobre qualsevol tema. No entenc pq hi han temes tabú!
Espero que a la casa gran no tothom pensi igual…
*+ primer de tot dir que els jordis que apreixen aquí, sóm jordis diferents.
després d’això informo al Jordi del comentari de sobre que.. “encara fariem jornades de 12 hores de dilluns a diumenge i explotant a nens de 8 anys a les fàbriques. Potser encara seguiriem pagant el Delme a l’esglesia, seguiriem fent el servei militar obligatori” tot això probablement ja li estaria bé al pol, que és un liberal declarat i mentre l’empresa tingui beneficis la resta és secundari.
Si em permeteu un comentari d’un que no és igualadí però que té arrels igualadines, a Barcelona tampoc es farà mai una consulta com aquesta. La raó: PSOE i PP sumen, i quan s’han plantejat allò que aquests dos partits anomenen “temes d’estat” sempre han votat junts. Darrer exemple: posar la bandera espanyola al castell de Montjuic. Vots en contra CiU, ERC i IC. Vots a favor: PSOE i PP. Resultat visible: la bandera oneja al castell de Montjuic per decisió majoritària del ple de l’ajuntament.