Tant s’ha parlat sobre la visita del Papa a Barcelona que tot el que pogués escriure ho hauria dit algú abans. Llisto, doncs, alguns articles i enllaços curiosos sobre aquest esdeveniment:
- Octavi Rodin, al seu blog: “Suposar que el món es sorprendrà per la irrupció del català en el missatge papal i que això suposarà una gran promoció del català urbi et orbe, és suposar molt més del raonablement suposable. El català seguirà igual dilluns que diumenge.”
- Salvador Cardús, a l’Avui: “Discutir la despesa pública que genera el papa, i no fer-ho pels partits de cada quinze dies del Barça, per la rebuda de la Champions, per les mil i una bicicletades, maratons, festes populars, motorades, manifestacions okupes o jornades de l’orgull gai, és d’un fariseisme que fa caure de clatell.”
- Pàgina al Facebook amb més de 45.000 persones donant-hi suport i amb una bona dosi de demagògia: “Donem a l’Àfrica el que ens costarà la visita del Papa a BCN”.
- Pilar Rahola, a La Vanguardia: “Bienvenido en nombre de algunos de esos no creyentes como yo misma que no confundimos nuestras convicciones con la mala educación y que pensamos que el diálogo entre razón y fe es uno de los más profundos que pueden darse.”
- Joan Ollé, a El Periódico: “L’alcalde Hereu ha publicat un ban convidant-nos a penjar banderes als balcons per rebre el Papa amb els honors propis d’un cap d’Estat. ¿Com pot ser-ho algú que predica que el seu regne no és d’aquest món? ¿Com pot ser considerat un Estat el Vaticà si el seu índex de natalitat -tot són homes, i a més a més, teòricament castos- tendeix al zero absolut?”. Article que, de ben segur, és una broma que l’autor ens ha gastat a tots.
La visita hagués tingut el mateix seguiment si no estiguéssim a un mes de les eleccions? Mai ho sabrem.
