Fullejant La Vanguardia he llegit una curiosa carta al director titulada “Si fuera diputado“, firmada per un tal Josep Vendrell. Entre la ironia es percep un clar rebuig cap a la figura dels polítics, que es podria resumir en aquesta frase:

Si fuera diputado, colocaría a mi hermana, que lleva un año parada, en el Ayuntamiento para doblar sobres y enchufar la calefacción; también tendría más hijos.

Vull afegir unes quantes idees més, aquest cop en positiu:

• Si fos polític em pagaria els dinars i les corbates de la meva butxaca.
• Si fos polític escoltaria els ciutadans com a capatassos i no com a clients.
• Si fos polític votaria el que més convingués al meu territori, sense tenir en compte la disciplina de partit.
• Si fos polític promouria la participació ciutadana i les iniciatives privades.
• Si fos polític…

Com voldries que fos el polític que et representés?

…tal com voldrien alguns.

Les crítiques partidistes són tots aquells comentaris que fa l’oposició per desgastar el govern. Mai s’han de respondre les preguntes que formula l’oposició, només busquen ferir el millor govern des de la transició. Si, a més, es vol actuar amb fermesa, no només has d’evitar l’autocrítica,  sinó que els has de deixar verds per voler treure rèdit electoral d’un petit desajust que ha acabat bé.

Això si, encara no sabem som s’ho han fet…